El lluç o lluçet quan és petit, Merlucius (cast.: merluza, pescadilla). És possiblement, una de les espècies amb major interès pesquer a Catalunya donada l'excel·lent relació qualitat preu al mercat. La seva carn és suau i té molt poca espina.
Mida: Els exemplars de l'Atlàntic són els més grossos d'aquesta espècie i poden arribar a fer 1,80 m de llarg. Un lluç de la Mediterrània de 8 anys i de 30 cm, correspondria a un de 85 cm de l'Atlàntic. Les femelles tenen una mida d'1 m i poden arribar a pesar uns 15 kg.
Hàbitat: Forma moles considerables a nivell del fons i és ben coneguda la seva voracitat, que a vegades arriba al canibalisme. Es nodreix de preses grosses, generalment d'altres peixos, sobretot llúceres, aladrocs, arengs, cefalòpodes com ara calamars i crustacis.
Època: Tot l'any. Es reprodueix generalment a la primavera. Els alevins propers a la costa, quan arriben a uns 3-4 cm baixen al fons (100-200 m ), al cap de l'any migren cap a la costa a l'estiu i a l'hivern neden mar endins, cosa que repetiran durant tota la vida.
Tècniques de pesca: El principal mètode de captura és l'arrossegament, art de bou, que presenta l'inconvenient de la pesca d'immadurs, ja sigui per la utilització de xarxes de mida antireglamentària, per la pesca en aigües somes, o per la poca selectivitat de l'art en si mateix. Els pescadors esportius el pesquen amb volantí. El més apreciat és el capturat amb palangre i volantí a les nostres costes. El lluç de palangre de l'Atlàntic és menys valorat.
RECEPTES:
El podem preparar amb suquet, al forn, fregit, arrebossat, a la planxa, farcit, etc.